Coma un fum de personas dins lo país, soi pas una francesa 100% e ne soi fièra. Cal èstre fièr d'aquò per que es un astre per construire son identitat. Del costat de mon paire es simple : la sang cauda d'Espanha raja dins las venas dels Cabrera. Alara que del costat de ma maire, es un pauc mai complicat : la familha de mon grand a totjorn viscut en Aude (a Canet d'aude) e ma grand traversèt Mediterranèa (d'algéria en França) a 18ans.
Mas me diretz que Algeria abans la guèrra èra França e que doncas mas originas son pas tant complicadas qu'aquò. E òc ! Mas i a quicòm que lo francés de França a pas agut … Las expressions « pied-noirs ». E ma grand èra la melhora dins aquel pichòt jòc linguistic.
→ « Fais-y mal ! », « Rester comme deux ronds de frite », « balba » ...
De mai, sèm ancorats dins nòstra region doncas l'occitan es present : mas totjorn en forma d'expressions (exceptat mon grand que parla patès mas ja es complicat de comprendre ço que ditz en francès alara en òc ont debuti ...) .
→ « Ven aquí ! », « la calor que fa ! », « al lèit ! », « me fas cagar », « Qué fas ? » …
E per acabar, conneissi d'autras expressions un pauc colhona que venon de ma maire mas aquestas, sabi pas tròp d'onte las sortís.
→ « il est raide comme un tuteur de vigne », « qu'un frais-ceuilli », « c'est rococo », « Garofe »
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire