samedi 20 novembre 2010

Lesinhan

Monsurets « enshortats », dometas mal cobèrtas
Viratz dins Lesinhan, pistant de descobèrtas
E finatz en pertot, amb d'uèlhs de falquet,
La glèisa, lo convent, mai l'ostal del Tonèl
Puèi, rafissètz los pòts « Un bien banal décor ».
Ieu vesi Lesinhan, amb los uèlhs dal còr
Avètz ausit cantar dins los pins de la Tor
Quand sona al cloquièr, l'angèlus de miègjorn
Los cigalons sadols de solelh e de lum ?
Avètz ausit bufar de la Cuca a l'Emprunt
Lo cèrç, aquel falord, que sens cap de mesura
En bramant coma un sord vos geta a la figura
Las odors de fenolh qu'a Sant-Jaume a panat ?
De còps es lo Marin, que se'n ven coma un rat
Pòrta d'odors de sal, plorineja dals uèlhs
E, passant per las vinhas, campèstres e morrèls
Amb un fum de moissals, met un pauc de verdura
E lo « soèr » a las nòu, quand tomba la frescura
E que Marin et Cerç se butan cap a cap
Ensajant l'un a l'autre de se butar un tap
Pas un brin de bufet que troba la serena
La frigola en pertot espandís son alena.
Las blandas e los chòts, los criquets e los grilhs
Cantan a qui mai mai, (a)magats dins los senilhs.
E, canta aquel bestial, tant e tant que la luna
De darrièr los morrèls que bòedan la comuna
Se'n ven traquet, traquet, coma femna curiosa
E trempant dins Orbiu sa rauba luminosa
L'ai ausida diguent a qualque estel(a)
« De perlòtas d'argent mancavan a mon vel ! »
E quand l'agost de fòc, tremola las garrigas
Veiretz dins Lesinhan, pinhats coma formigas
Quichant lo baloard que vomís afartat
Menervencs, Corbierencs, que van afarandats
Cap al « square » Barbès ont se cal rancunhar
Per escotar París cantat per Lesinhan !
Tastaretz aquels jorns a la font de la plaça,
Amistós e gaujós coma es la nòstra raça
Lo sang de Lesinhan, que raja dal vaissèl,
Aquò es Lesinhan, aquò es mon vilatge
E l'ai totjorn aimat dempuèi que tot mainatge
Per dessús lo pontilh agranavi los peisses
En passant per lo jorn ont ai finit de créisser
Assietats sus un banc, las sansuetas en fòc ;
Juscas al jorn de uèi ont lo pel s'enfarina
Ont malastres passats, e lo temps que camina
An daissat sus mon front com darrièr un araire
Los regons plan traçats de l'Esterne lauraire.

Roger Franc

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire