dimanche 5 décembre 2010

vendredi 3 décembre 2010

Serada d'integracion "Gaëlle"

Dins ma ciutat universitària, e mai precisament dins mon nivèl, sèm una pichòta còla d'amics. Pauc a pauc, sèm de mens en mens perque i a totjorn un que partís en Erasmus o qu'acaba sos estudis. Mas demòra una tradicion : la serada a la pista de patinatge.
En fach, una amiga èra una campiona de patinatge artistica. Emai se aguèsse arrestat dempuèi 4ans, a costat de ieu, es totjorn una granda campiona.
Quand arribèri de la fac, aprèp un jornada fòrça complicada, mos amics venguèron picar a ma pòrta e me diguèron :
  • Lola !! Va plan ??
  • Non .. vau plorar dins ma docha.
  • Perqué ?
  • Ò, me soi fach escridassar coma cal.
  • E ben ven amb nosautres, òm va patinar !!!!! ditz mon amiga, subrexcitada.
Vaquí, dins la veitura, los tres amics preses a subrepassar Candeloro. Aprèp un pichòt MacDo (Doble cheeseburger natura, pichòt còca-còla, e mièja frita … Ara sabètz qué me prendre lo còp que ven)
arribèrem sus la glaça. Eram tres perque una de nosautres a pas volgut se ridiculizar. Mas bon, aprèp qualques torns de pista, las sensacions tornèron. Òc soi pas una granda debutanta : amb lo casco e l'inevitable « fau lo torn de la pista acrocat al relaisset en fusta »). A Narbona i a tanben una pista de patinatge, sèm pas de salvatges !


Çò que m'agrada lo mai dins aquesta serada, es lo moment ont mon amiga fa una pichòta demonstracion (vira sus ela pendent longtemps) e quand tot lo mond l'agacha, ieu brami « E ieu , la conneissi !! »

vendredi 26 novembre 2010

Pendent lo cors …

En licéncia d'occitan, sèm 7 estudiants en cors. Mas de temps en temps, sèm mai quand los estudiants d'EAD (a distància) venon.
Ara, avèm d'astre perqué sèm 8. La pichòta sala del departament d'occitan (bon pas tant que la de romanés) me cambia de l'amfiteatre per los corses de MCC ont sèm 50 en tresena annada.
Doncas sèm 8 aquel dimars 21 de Novembre a 1o20. Lo mèstre es al tablèu e nosautres sus de cadièras, a escriure çò que ditz. Mas l'ambient es convivial, es totjorn coma aquò en occitan (enfin normalament).

Ieu, soi assetada en fàcia de la fenèstra e çò que me fa rire es que a ma drecha, i a totes los vièlhs : son 3 (pichòta còla uèi) e son los qu'escrivon lo mai.

Ma vesina d'esquèrra es una professora de las escòlas. Es genta e m'agrada de veire sus sas fuèlhas son escritura d'instit.
Un pauc aprèp, demòra SuperÒc (non es pas superman, es encara melhor) : Es un estudiant que seguís los corses de segonda e tresena annadas al meteis temps. Es totjorn un pauc roge e li cal tubar e beure un còp (d'aiga) entre cada cors.
Enfin i a doas filhas que forman amb ieu la còla dels joves. Sèm totjorn aquí per dire de conariás e lançar un rire baug general.
 
Pendent qu'escrivi aquò, me rendi compte qu'aquesta classa es fòrça amusanta. 
 

Carlòta, escota !!!


lundi 22 novembre 2010

Ara compreni !

L'annada universitària s'acaba de costuma al mes de junh çò que fa de bonas vacanças. Alara, coma un fum de joves, voliái trabalhar un pauc per me far quatres sòus per l'estiu e l'annada seguenta.
Bon coma aviái lo festenal Country a Miranda e lo Beach Rugby a Gruissan amb las pomponetas, podiái trabalhar pas qu'aprèp lo 18 de julhet. E coma lo mes d'agost es lo moment ont i a fòrça de fèstas, comprenètz que lo temps reservat al trabalh èra cortet. Mas trobèri : a l'ofici de torisme
L'ofici de torisme de … Lesinhan de segur !
A la reunion a l'ostal de la comuna, me soi dich que ja, èra perfièch per ieu per que la femna que animava la reunion disiá : « Devètz representar vòstra vila ! »
E finalement, es çò que fau de longa. Non ?
Comencèri amb fòrça d'enveja.
L'organizacion, las reponsabilitats e l'ajuda als toristas èran tot çò que m'agradavan. E mai los toristas que parlan pas francés. Mon paire me diguèt : « Fan cagar los toristas ! Manda-los dins de luòcs poirits, que tornen pas dins nòstre país! »
Un jorn, un òme dintrèt dins l'ofici e aprèp aver agachat los prospèctus, me demandèt se fasiái d'estudis de torisme … Heu non ! Ai dich que fasiái d'occitan e alà : « Ha mais ça ce parle encore ? »

Ò macarel ! Mas es pas possible, quin colhon !

Es a aquel moment qu'ai comprès que devi defendre ma lenga en mai de ma vila. 

 

samedi 20 novembre 2010

Lesinhan

Monsurets « enshortats », dometas mal cobèrtas
Viratz dins Lesinhan, pistant de descobèrtas
E finatz en pertot, amb d'uèlhs de falquet,
La glèisa, lo convent, mai l'ostal del Tonèl
Puèi, rafissètz los pòts « Un bien banal décor ».
Ieu vesi Lesinhan, amb los uèlhs dal còr
Avètz ausit cantar dins los pins de la Tor
Quand sona al cloquièr, l'angèlus de miègjorn
Los cigalons sadols de solelh e de lum ?
Avètz ausit bufar de la Cuca a l'Emprunt
Lo cèrç, aquel falord, que sens cap de mesura
En bramant coma un sord vos geta a la figura
Las odors de fenolh qu'a Sant-Jaume a panat ?
De còps es lo Marin, que se'n ven coma un rat
Pòrta d'odors de sal, plorineja dals uèlhs
E, passant per las vinhas, campèstres e morrèls
Amb un fum de moissals, met un pauc de verdura
E lo « soèr » a las nòu, quand tomba la frescura
E que Marin et Cerç se butan cap a cap
Ensajant l'un a l'autre de se butar un tap
Pas un brin de bufet que troba la serena
La frigola en pertot espandís son alena.
Las blandas e los chòts, los criquets e los grilhs
Cantan a qui mai mai, (a)magats dins los senilhs.
E, canta aquel bestial, tant e tant que la luna
De darrièr los morrèls que bòedan la comuna
Se'n ven traquet, traquet, coma femna curiosa
E trempant dins Orbiu sa rauba luminosa
L'ai ausida diguent a qualque estel(a)
« De perlòtas d'argent mancavan a mon vel ! »
E quand l'agost de fòc, tremola las garrigas
Veiretz dins Lesinhan, pinhats coma formigas
Quichant lo baloard que vomís afartat
Menervencs, Corbierencs, que van afarandats
Cap al « square » Barbès ont se cal rancunhar
Per escotar París cantat per Lesinhan !
Tastaretz aquels jorns a la font de la plaça,
Amistós e gaujós coma es la nòstra raça
Lo sang de Lesinhan, que raja dal vaissèl,
Aquò es Lesinhan, aquò es mon vilatge
E l'ai totjorn aimat dempuèi que tot mainatge
Per dessús lo pontilh agranavi los peisses
En passant per lo jorn ont ai finit de créisser
Assietats sus un banc, las sansuetas en fòc ;
Juscas al jorn de uèi ont lo pel s'enfarina
Ont malastres passats, e lo temps que camina
An daissat sus mon front com darrièr un araire
Los regons plan traçats de l'Esterne lauraire.

Roger Franc

Una vida de ...

Adieu ! 

M'apèli Gavach e soi lo gos de Carlòta. Quand èri pichonet, jogavi amb mos fraires e sòrres dins un garatge del costat de Ginestas, dins un elevatge de Labradors. E òc ! Soi una raça pura e mon nom entièr es '' E' Gavach du canyon de la Lauze '' … Me caufa un pauc. Es mos mèstres qu'an cercat mon nom. Volián quicòm d'occitan e qu'èra pas coma los autres cans. A la debuta, pensavan a '' Caraca '' mas finalament èra ''Gavach'' que foguèt causit. Dins Aude, sèm totes de gavaches per los catalans. E quand vau veire los match de rugbí, lo mond se ritz d'aquò (e mai se la còla que joga es catalana).
E un jorn, dins mon elevatge i aviá un òme e doas femnas un pauc calugas que son venguts nos veire. La setmana passada, un fraire mieu foguèt adoptat per una familha e segon mas sorgas, èra al paradís. E ieu voliá aquò ! Alara quand vegèt los caps de las tres personas dabans ieu me diguèri : « Mouhahaha, vosautres, seretz mas victimas ! »
E ganhèri ! Perque m'an causit e un mes aprèp, l'òme e la pichòta filha me venguèron quèrre. Eri plan content e aquel jorn me prometèri que ma vida seriá un paradis.
Ara, ai un an e dètz mes. Pensi qu'ai fòrça d'astre d'èstre dins ma familha : Dormissi de longa, fau tot plen de conariás, mangi qué que siá, vau galaupar a la pinèda e pòdi montar sus los canapès.
Soi un pauc extraordinari coma gos per que compreni l'occitan ieu tanben !

Lo poton ! 
 G. 



N-Y ... Mtp ... L-C

Un jorn de novembre, espèri, tota soleta a costat de la facultat, doas amigas. Mas coma son un pauc coma ieu e doncas jamai en retard espèri pas longtemps. Arribèron coma de stars : Lo saquet Longchamps, los pèls a vent, los talons, l'ordenador (de la femna d'afar evidentament) … Enfin avetz comprès. Ieu, per marquar lo còp, e tanben per pas demorar colhona amb Angelina Jolie e Monica Belucci, sortiguèri las Ray Ban : Bim !
Quand me diguèron bonjorn, sortiguèri un pichòta frasa e aquela frasa anava cambiar nòstra vida :
  • « Tè ! Sètz Sex and the city en caminant coma aquò ! »
  • « Exactament … Ieu que soi la mai polida e coma soi blonda e boclada, serai Carrie. »
  • « … hum .. ieu que soi maurèla serai Carlòta ! E tu coma as los pèls al carat, seràs Miranda »
Aprèp un moment de brava espofada, anèrem en cors mas coma de costuma, comencèri a rire, a agachar las caras despietadas de las ancianas angelina o monica.
Al cap d'un moment, se sèm renduts compte qu'aviam un problèma … Nos mancava qualqu'un. E pas la mens importanta de las filhas de Sex and the city : Samantha !
Urosament, un colèga (anonim) tròba la bona persona que podiá far partida de nòstra pichòta còla.

Benlèu qu'un jorn, dins un corredor de la fac (ont cal parlar occitan !) veiretz quatre polidas filhas passar … Alara vos diretz - « Tè, es las ''Sèxe e la vila'' »

 

Ròda que ròdaras, mas dins ton país tornaras



Coma un fum de personas dins lo país, soi pas una francesa 100% e ne soi fièra. Cal èstre fièr d'aquò per que es un astre per construire son identitat. Del costat de mon paire es simple : la sang cauda d'Espanha raja dins las venas dels Cabrera. Alara que del costat de ma maire, es un pauc mai complicat : la familha de mon grand a totjorn viscut en Aude (a Canet d'aude) e ma grand traversèt Mediterranèa (d'algéria en França) a 18ans.
Mas me diretz que Algeria abans la guèrra èra França e que doncas mas originas son pas tant complicadas qu'aquò. E òc ! Mas i a quicòm que lo francés de França a pas agut … Las expressions « pied-noirs ». E ma grand èra la melhora dins aquel pichòt jòc linguistic.

« Fais-y mal ! », « Rester comme deux ronds de frite », « balba » ...

De mai, sèm ancorats dins nòstra region doncas l'occitan es present : mas totjorn en forma d'expressions (exceptat mon grand que parla patès mas ja es complicat de comprendre ço que ditz en francès alara en òc ont debuti ...) .


« Ven aquí ! », « la calor que fa ! », « al lèit ! », « me fas cagar », « Qué fas ? » …

E per acabar, conneissi d'autras expressions un pauc colhona que venon de ma maire mas aquestas, sabi pas tròp d'onte las sortís.

« il est raide comme un tuteur de vigne », « qu'un frais-ceuilli », « c'est rococo », « Garofe »

lundi 15 novembre 2010

I a de tot sus internet !

M'agrada de cercar un pauc sus internet e de veire ço qu'es interessant o que me fa rire.
Alara, aprèp aver fach un torn sus facebook (es normal soi jove e es una necessitat sociala), vau sus Google e escrivi " You tube". Per los que conneisson pas aquel siti es un luòc ont i a un fum de videos. Tot lo monde pòt metre sa video dessús e lo monde entièr la veirà.
Doncas, vau sus you tube e coma me conneis plan lo siti (soi un pauc celèbra) me prepausa de veire de videos que benlèu m'agradaràn. Aquò fa rire per que se la velha, aviás agachat una video sus lo Rei Leon (per cantar un pichòta cançon del film) ara te prepausa una video sus la Bèla e la Bèstia ... Mas de còps es pratic.
Bon , vos vau mostrar qualques videos que m'an fach rire o que m'agrada solament :



Es una video estonanta de pichotas filhas de 7ans que dançon fòrça plan !

            
Un concèrt del gròp Black Eyed Peas a Chicago ... amb una suspresa (agacha ! L'espectacle es pas sus la scèna)







E un pauc de rugbí per acabar !

vendredi 5 novembre 2010

Un dimenge al Molin

Lo dimenge es un jorn fòrça important dins la setmana. En mai d’èsser lo darrièr jorn de repaus per los estudiants, es lo jorn del match a Lesinhan. E aquò es tot una organizacion per ieu. Vaquí la presentacion d’un dimenge ordinari :

La velha : Sovent anèri a la discotèca o, se foguèri rasonable, solament al cafè (lo de Lesinhan o lo de Fabrezan).
La nuèch : La passèri amb Emilia que, coma demora a Sant-Laurent, a passada, coma de costuma, la nuèch a mon ostal (qu’es ara son ostal tanben).
11h : Nos levam per se preparar. Es un moment complicat perque devèm se lavar los pels, se maquilhar e se vestir amb la tenguda verda, blanca e ròsa de las “pomponetas”. Doas oras es plan per faire tot aquò.
13h : Rendètz-vos al Molin, l’estadi de Lesinhan. Anam trobar las autras filhas, far lo poton als amics que son ja aquí per veire los juniors. 

Anam a l’abric dels agaches, darrièr una paret per revisar los plaçaments de la coregrafía e per pausar nòstres afars dins la veitura de nòstra coach.
13h30 : Debuta del match dels juniors.
14h10 : Mitat e primièra corèa (sovent es lo grop de las pichòtas pomponetas).
14h50 : Fin del primièr match e segonda corèa (la pirmièra per ieu).
15h : Anam faire la cordelada d’onor e lo match de la còla primièra debuta.
15h40 : Mitat e tresena corèa.
Nos anam cambiar per qué fa sovent freg (sèm en jupa e solament aquò fa qu’es un espòrt dificíl las pomponetas).
16h30 : Fin de la jornada esportiva, es lo moment de tornar a son ostal mas quand devi pas anar a Montpelhièr (per qué ai pas cors lo diluns de matin) vau amb las amigas e los jogaires beure un còp al cafè.




samedi 16 octobre 2010

Coma los cinq dets de la man

Soi totjorn contenta de tornar a mon ostal, dins mon país, perque aimi fòrça ma vila mas i a tanben una autra rason. E aquela rason s’apèla : las Foufa’s Gang !
M’expliqui : En fach, ai l’astre d’aver quatre amigas excepcionalas. E nòstra pichòta còla se sona coma aquò ( çò qu’aquò vòl dire es un secret).
Vos vau presentar mas polidas amigas :

            D’un primièr, i a Emilia qu’es la mai jove e la sola rossèla de la còla. A un rire especial que vos cal ausir al mens un còp dins vòstra vida. Es un pauc ... cossí dire ... un pauc blonda (es lo cas de o dire) e sortís totjorn una conariá mas es la primièra de sa classa dempuèi lo colègi. Aquò força lo respècte.
            Aprèp i a Laura qu’es l’esportiva e, al meteis temps, la femenina de la banda. Es professora de fitness (a agut son diplòma i a una setmana). Mas quand la vesiam, es totjorn al “tòp” : totjorn maquilhada, lo vestit qu’arriba a pena de la botiga, los pèls cofats coma una actritz. Es al “tòp” !
            Çò qu’es diferent per Sara. Ela, es nòtra victima, nòstre manjafotral. Se trufam d’ela per rire mas de còps avèm de bonas rasons : Es una mameta, vòl pas jamai faire la fèsta, vòl demorar amb sa maire tot lo temps. Alara, quand ven amb nosautras, se pren de colhonadas d’en per tot.
            Per la fin, i a Sonia. Prepara lo concors d’infirmièra e es la mai polida de la còla. Bascala totjorn per res. En aqueste moment, la paureta, es a Quick, a Narbona e se vòletz lo dessèrt gratís, anatz-i de la part de las Foufa’s Gang. 

Aquel article es per vos dire que me coneissètz  (amb mas qualitats e mas pecas) mas n’i a encara quatre coma ieu !!! 

Vos daissi trobar quin es quin ? (pichòt indici, soi la primièra a drècha)

vendredi 8 octobre 2010

Perqué aprene Bodon ? Deman, lo mond entièr legirà Cabrera.

               Un còp èra, una polida filha demorava dins una region onte lo solelh èra totjorn present e onte lo trabalh de la vinha ritmava la vida dels estatjants. Era la filha la mai polida del vilatge, e totes los òmes la volián per companha. En aquel temps, caliá frequentar un pauc abans lo maridatge. Mas la bèla filha voliá pas d'aqueles òmes. Çò que li agradava èra de faire la fèsta amb sas amigas, d'anar veire lo mond de las vilas.
Un jorn, anava faire la fèsta amb sas doas amigas. Doncas se vestissián de sas mai bèlas raubas, e la filha èra encara mai bèla que de costuma.
Lo jorn s'endormiguèt, la joventut sortiguèt. La pichòta còla arribèt al luòc del rendètz-vos de totes los joves de la region. Las filhas començavan de dançar, e l'agach de la polida filha crosava lo d'un polit jovent. L'aviá pas jamai vist abans. Aquel òme èra pas coma los autres e es çò que li agradava a la bèla filha. Era el qu'esperava dempuèi longtemps sens lo saber. E foguèt el.
L'òme èra institutor dins lo vilatge d'a costat e foguèt plan content d'aver la polida filha per el tot sol. Lor istòria d'amor comencèt.
L'òme li jogava de guitarra, e l'impressionava amb sa cultura generala dabans las emissions de television.
Aprèp tres meses ensem, l'òme partiguèt dins la montanha pendent doas setmanas, per lo trabalh.
Era plan long per los dos amoroses.
Lo jorn de son retorn, la polida filha l'esperava al seu ostal. Ausiguèt la veitura qu'arribava. L'òme montèt los escalièrs amb un enòrme ramelet de ròsas. Lo donèt a la polida filha e tornèt davalar per anar cercar sas valisas.


Dins lo ramelet, i aviá escrich : T'aimi. Me vòls esposar ?




Quand ausiguèri aquela istòria, me sentiguèri un pauc embarrassada. La coneissiái pas. Foguèt ma melhora amiga qu'aviá pausar una question : Alara aprenissiái cossí mos parents se son rescontrats.



  E cric e crac ... non es pas acabat !

vendredi 1 octobre 2010

Lo qu'a escrich un article


Qual a pas jamai somiat a una còla d'amics coma la de F.R.I.E.N.D.S ?

Aquesta seria americana es fòrça coneguda dins lo mond entièr. M'agradan las serias coma « Grey's Anatomy », « Les frères Scott », « Gossip Girl » o encara « Un, dos, tres ». Mas lo "must", e mai, es l'umor e l'amistat de Rachel, Monica, Phoebe, Joey, Chandler e Ross.

Los episòdis debutan amb una pichòta galejada d'un dels personatges (de costuma es Chandler, qu'es lo badinaire incomprès de la còla) e aprèp i a lo generic … Lo sol, lo mitic, l'incontornable generica : I'll be there for you (Serai totjorn aquí per tu)






Aquò fa 10 ans, 10 sasons que seguissèm la vida dels sèis amics, e es agradable de veire qu'es plena de suspresa e de bonur. Bon, i a tanben de moments trists mas aquò mòstra que la seria es coma la realitat. En fach, sèm prèses dins un moviment onte los actors son coma familièrs. Fasèm partida de la còla, sèm amb eles dins lo « Central Perk », lo cafè onte van totjorn passar un moment.


L'episòdi que m'agrada lo mai es lo amb Brad Pitt en "Guest Star" (devinaretz perqué …). Doncas, vos convidi d'agachar F.R.I.E.N.D.S tot solet o amb de collègas e de mostrar que las serias ancianas son encara bonas !! … De tot biais, aprèp aver vist al mens 20 còps cada episòdi, me fa totjorn plan rire.

lundi 27 septembre 2010

Lo XIII es mai qu'un espòrt, es una religion

Pensi qu'aquesta frasa mòstra plan çò que representa lo rugbí dins mon país. Mas atencion, pas quin que siá rugbí, lo XIII.
E òc ! Es pas lo meteis que çò que podem veire a la television. E la diferéncia se fa pas solament dins lo nombre de jogaires. Lo XIII es un jòc mai violent e i a sovent de bagarras (es per aquò aquèste rugbí es pas tròp difusat) mas lo respècte del jòc e la convivialitat entre los jogaires es la meteissa.

A Lesinhan, fa mai que cent ans qu'i a un club de XIII : lo FCL !! E es una vertadièra fiertat tota per la vila. Sèm campions de Franca dempuèi 2008 (aprèp 30ans d'espèra) e avèm ganhat la copa de Franca en 2010.
A cada finala, lo pòble lesinhanenc envasís los estadis : d'Avinhon, de Carcassona o de Montpelhièr. Se vestís de verd, blanc e ròsa, monta dins los autobus e partís a la conquista del títol.

Aquesta frenesiá colectiva es una tradicion a Lesinhan.Lo dimenge es lo moment d'anar al Molin, l'estadi mitic. E tota la setmana, se parla del match contra Sant-Gaudenç, Limós o Vilanòva.
Lo virús se fa passar d'una generacion a una autra.
Mos amics e ieu disèm qu'« aquò s'explica pas, se viu ».

 http://www.ina.fr/video/CAF95017124/rugby-jeu-a-xiii-villeneuve-lezignan.fr.html







De legir "Alan Roch - 13 coma rugbí "

vendredi 17 septembre 2010

Mas perqué m'an pas dich !

L'occitan a totjorn fach partida de ma vida. Lo problèma es que sabiái pas encara ! Coma tot lo mond dins las Corbièras, aviái ja entendut parlar lo patès e coneissiái tanben las pichòtas frasas pegadas sus lo cuol de las veituras. Alara, en escotant las cansons calhòlas, me soi dich qu'un jorn parlarai occitan !
En fach, soi una granda representanta de ma vilòta (lo mond que me coneisson vos o podrián dire) e doncas de sa cultura e son identitat. Mas l'aprentissatge d'aquesta lenga me semblava complicat coma se voliái aprene lo patinatge artistic : Onte ? Quora ?  Amb qual ? 
Bon, me disiái que veirai ben a un autre moment. Lo projecte èra en suspens. Continuavi d'ausir e de dire de mots coma : "macarel", "conàs", "ven aquí", o "val pas res". E aquesta tradicion familiala e amicala me faguet fièra de ieu e de ma cultura lesinhanenca.  Lo cambiament se faguèt pendent ma primièra annada a l'Universitat de Montpelhièr. Vos cal dire que tot aquò m'agradava pas tròp. Aquela vila èra pas la meteissa que çò que coneissiái. E pas dins lo sens agradable del mot ! Lesinhan es la vila onte vòli viure tota ma vida alara comprenètz ben (o pas) que Montpelhièr èra força luènh de mon ostal ! Al segond semèstre, prengèri occitan en opcion. Eri plan contenta de ma causida e aprèp un chantatge de mon professor (dirai pas son nom ...) - "Se l'as ton annada de MCC faràs occitan en licéncia l'an que ven !" - debutavi ma primièra anada !    Vaquí cossí soi arribada a l'occitan ! E pensi qu'aquò es una isria qu'es luènh de s'acabar !