mercredi 16 février 2011

Sant Valentin !

L’amor rend pas òrb, just completament baug !!

Pichòta lista de las malautiás mentalas de que se desvelopan amb la passion :

1) L’ obsession
« T’ai parlat de Juli ? Non perque Juli, es TRÒP genial. Sabiás qu’a l’atge de sèt ans Juli anèt faire de camping dans lo Cantal ? E qu’ aviá un gran de beutat sus lo genolh drech ? Cossí tròbas pas lo genolh drech de Juli super interessant ? »

2) La somission
« Juli ditz que lo ròse me va plan. Òc, ba sabi, ièr detestavi lo ròse. Mas soi granda, veses. Fau de concessions. E Juli, a fòrça l’uèlh per las colors, dempuèi qu’a pres un cors de cromatologia dins lo Cantal en 1989. T’ai parlat de son excursion camping quand aviá sèt ans ? »

3) La regression
« Juli ! Hiiiiiiii ! Mon pichòt lapin en sucre, mas coma es mânion ! Tròp tròp mânion ! Li podriá chapar los dets de pé aprèp los aver fach venir dins la crema anglesa ! Ha ha ha vau crompar un ors en pelussa per fèstejar aquò. Hi hou. »

4) L’allucinacion
« Lo ser, quand m’endormissi aprèp aver potonejat la fòto de Juli, vesi sa cara dins lo cèl. Un còp, e mai son perfil es aparegut sus un de mos tampax usat. Es un super signe del destin. »

5) Lo masoquisme
« Ai decidit de me tatoar Juli sus lo genolh drech. E puèi coma lo conneissi subretot online, vau apondre son pseudo Twitter, lo nom de son blòg, un best-of de son facebook, son adreça IP e lo numerò del telefòn del camping dins lo Cantal ont a dormit quand aviá sèt ans. »

6) La paranòia
« M’a agachada, ailà, non ? Òc, òc. A virat la tèsta dins ma direccion, a 70°, èri doncas potencialament dins son angle de vision. Ohmondieu ohmondieu ohmaïdivinity M’A AGACHADA. Espèra. Macanicha. Soi segura que m’a ausit. Òc. Nos escota. Chut parla mens fòrt nos a TRÒP grasilhadas, aquò rai que siá a 300 mètres. Dona-me mas besiclas ! »

7) L’esquizofrenia
« Agacha pas jamai dins ma direccion. Jamai. Los òmes son de conases. Me manca pas pus qu’a compensar via quicòm de sucrat o salat… enfin quicòm que se manja ... o pas »

8) La nimfomania
« Li vòli faire l’amor dins un camp de virasolelhs jos una doça brisa d’estiu que tornariá montar tendrament ma rauba e mostrariá mon ventre gonflat de desir e de pizza quatre formatges. Me prendriá salvagament al rebòrd de l’autostrada sus lo capòt de sa Seat Ibiza, jos l’agach atentiu de rotièrs en pausa que me getarián de tròces de bacon al visatge. »

9) L’agressivitat
« Quina es aquesta PUTA que li ausa parlar ? Non mas sòmii. Soi sus lo còp dempuèi uèit meses, e blam, arriva e li PARLA. I a vertadièrament de filhas que dobtan pas de res. Li vau petar los genolhs. Li arrancar los tendons. La mandar en golag dins lo Cantal. »

10) La compulsion
« Noooon pòdi pas sortir dissabte. Cal que torne classar ma colleccion Juli. Ai totes los tiquets de metrò qu’a getat aqueste mes a organizar, sens parlar de sos mocadors a explorar. A agantat una riniti la setmana darrièra. Puèi caldrà qu’ane tocar la pòrta de son ostal catòrze còps, per li probar mon amor. »



  Revirat e adaptat de Il me rend folle

lundi 14 février 2011

SNCF (del nòrd)

Lo tren, lo conneissi ! Dos còps per setmana, i soi dedins e se passa totjorn quicòm. Bon lo diluns, dormissi (pas que d’un uèlh, amb la paur de me retrobar a « Marseille Saint-Charles ») mas lo divendres, soi a l’espèra de tot : del tipe que fa semblant de dormir per pas pagar la bilheta, la classa d’escolans de Narbona qu’anèron a Monpelhièr (los paures), un òme amb son gos o una filha amb son gat, los joves amb la saqueta (version macdo), la polícia sncf (que se pren per lo FBI) … 
Aprèp Narbona (de còps càmbii de tren) es lo camin del paradís. De costuma es la nuèit e lo camin del paradís es un pauc escur mas bon conneissi per còr lo païsatge.
Al moment ont lo tren passa dabans una ostalariá, la votz de la femna pre-enregistrada ditz : « Prochain arrêt, Lézignan » (se pronóncia amb l’accent mièg-parisenc mièg-mecanic)


Me demandi totjorn se la SNCF a pas fach exprès per mas pauras aurelhas de defensora de l’accent lesinhanenc. 

Arribi a la gara de Lesinhan e quand las pòrtas se dobrisson, podèm entendre « Lézignan ! » amb l’accent perfièch de las corbièras. Aquò fa plaser !


(Abans, lo tipe a la gara disiá « Lesinhan la matraca » e donava las marcas del rugbí)
  
* Utilizacion del "on" (òm, 3PP o 1PP) *

vendredi 4 février 2011

Son a costat de tu

Ai una memòria de peis roge ! E aquò me fa cagar perque me vòli sovenir de tota ma vida, de totes los moments qu’ai viscuts (un pauc mai los bons moments). Mas es tròp complicat per ieu. Alara quand èri pichona, comencèri mon jornal intim (coma totas las filhas, dins un polit jornal Diddle).
A la debuta, escriguèri cada jorn mas pauc a pauc, segur, aguèri l’enveja de far quicòm mai qu’escriure (lo ser, entre 8h e 8h30). E quand aguèri lo temps de lo faire, aguèri tròp de causas de dire. Daissèri tombar.
Ara, ai d’amigas qu’an d’aparelhs fòto doncas ai un fum d’album sus mon ordenador amb totas las fèstas, los repaisses, las jornadas amb de collègas en fòtso e aquò me fa de sovenirs e ne soi plan contenta.
Mas mon amiga Emilia trobèt quicòm de genial ! Escriguèt sus son agenda escolara çò que faguèt pendent la dimenjada. Es l’idèa del sègle perque dins la setmana i a totjorn un cors (en MCC) ont me fau cagar (o ont ai ja tot comprès e val pas lo còp d’escotar).
Alara pòdi escriure mos sovenirs...


 
« Lo sovenir d’aquel jorn, val mai que tot » -LC-











*« en » frances revira en « ne » dabans un GV e en « en » dabans un particpi present*